Configurador de producte per a ecommerce: regles, preu i producció

Un configurador de producte deixa que el client munti el que compra triant mides, materials, acabats o accessoris, mentre la botiga calcula el preu i comprova que aquella combinació es pot fabricar. El que veu el client són uns selectors a la fitxa. Al darrere hi ha regles que algú ha d'escriure: quines opcions són compatibles, com es forma el preu i com arriba cada tria a la comanda i al taller. En aquesta guia repassem aquestes decisions a Shopify, PrestaShop i WooCommerce.

Què resol un configurador de producte i quan cal

Imagina una botiga que ven mampares de dutxa a mida. El client indica l'amplada i l'alçada, tria el perfil, el tipus de vidre i si vol tractament anticalç. Amb tres o quatre mides fixes n'hi hauria prou amb les variants de sempre. Quan l'amplada va de centímetre en centímetre i alguns vidres no es fabriquen per sobre de certa alçada, les variants ja no donen per a tant.

Aquests són els senyals que solen indicar que cal un configurador:

• Les combinacions possibles es compten per milers, o no tenen fi perquè hi ha mides lliures.
• Algunes opcions n'exclouen d'altres i avui ho controla una persona revisant cada comanda.
• El preu surt d'una fórmula (superfície, metres lineals, recàrrecs per acabat) i no d'una llista tancada.
• Producció necessita dades que la comanda estàndard no guarda, com mides exactes o un fitxer del client.
• L'equip comercial prepara a mà per correu pressupostos que la web podria calcular.

Si t'hi reconeixes en un de sol, potser n'hi ha prou d'ampliar el que ja porta la teva plataforma. Si t'hi reconeixes en diversos, compensa dissenyar el configurador com una peça pròpia.

Variants, opcions i personalització a cada plataforma

Abans de parlar de límits convé separar tres coses que sovint es barregen:

• Variants (combinacions a PrestaShop, variacions a WooCommerce): cada combinació és un registre amb la seva referència, el seu preu i el seu estoc.
• Opcions o propietats: el que el client tria o escriu viatja amb la línia de la comanda, sense crear un registre per combinació.
• Productes addicionals: accessoris o serveis que entren a la cistella com a línies pròpies.

Una variant té sentit quan necessites controlar l'estoc d'aquella combinació concreta. La talla d'una samarreta hi encaixa. Un gravat amb el nom del client encaixa millor com a opció.

Shopify

Segons la documentació de Shopify, un producte admet fins a 2.048 variants repartides en un màxim de tres opcions, per exemple talla, color i material. Aquests límits han canviat els últims anys, així que revisa els vigents abans de decidir. El que no cap en variants es pot guardar com a propietats de la línia de la cistella, que arriben a la comanda, tot i que per si soles no modifiquen el preu. Per cobrar segons el que s'ha triat cal afegir productes auxiliars o lògica a la cistella amb Shopify Functions, i part d'aquestes possibilitats depèn del pla contractat. És el terreny de les funcionalitats a mida a Shopify.

PrestaShop

Les combinacions es generen a partir d'atributs, i cadascuna pot portar el seu impacte en el preu i en el pes i el seu propi estoc. El límit pràctic el marca el rendiment: amb milers de combinacions en un mateix producte, l'edició al back office i la càrrega de la fitxa se'n ressenten. Per a textos o fitxers que aporta el client hi ha els camps de personalització, que es guarden amb la comanda.

WooCommerce

La documentació de WooCommerce no fixa un nombre màxim de variacions per producte variable. El que sí que canvia és el comportament de la fitxa: per defecte, a partir de 30 variacions els desplegables deixen de filtrar al moment les combinacions disponibles, per no penalitzar la velocitat. Aquest llindar es pot apujar amb un filtre, a canvi de més càrrega a cada visita.

Regles de compatibilitat entre opcions

Convé escriure les regles abans de programar res, perquè en depèn tota la resta. Els tipus que més apareixen són aquests:

• Exclusió: el vidre laminat no s'ofereix amb el perfil més fi.
• Dependència: si tries porta corredissa, has d'indicar el sentit d'obertura.
• Rang: l'amplada admesa depèn del model i del material.
• Reinici: quan canvies de model, les opcions que ja no s'apliquen tornen al seu valor per defecte.
• Disponibilitat: un acabat sense estoc s'amaga o es mostra amb un altre termini.

Cada regla es comprova dues vegades. Al navegador, perquè el client vegi al moment què pot triar, i al servidor, en afegir a la cistella. La comprovació del navegador es pot saltar amb poc esforç, de manera que si és l'única, tard o d'hora entrarà una comanda impossible de fabricar.

Escriu cada regla com una frase que entengui algú de producció, amb un exemple de combinació vàlida i un altre de combinació rebutjada.

Pensa també en qui les mantindrà. Producció canvia materials i mides més sovint del que es redissenya una botiga, així que sol envellir millor una taula de regles que l'equip edita des del tauler (o que s'importa des de l'ERP) que no pas unes regles enterrades al codi.

Com calcular el preu d'un producte configurat

El preu pot sortir d'una suma de suplements, d'una taula per trams d'amplada i alçada o d'una fórmula amb superfície, metres lineals i recàrrecs. Abans de triar el mètode, revisa amb el teu equip com es calculen avui els pressupostos manuals. El configurador ha de donar el mateix resultat, arrodoniments inclosos.

Hi ha quatre punts que solen donar guerra:

• Impostos: decideix si les tarifes internes es guarden amb IVA o sense i com es mostren a cada tipus de client.
• Descomptes: un cupó percentual s'ha d'aplicar sobre el preu calculat de la configuració, i no sobre el preu base del producte.
• Càlcul al servidor: la cistella recalcula l'import amb les regles i descarta el preu que arribi del navegador.
• Tarifes per client: si també vens a professionals, el configurador ha de llegir la tarifa de cadascun. Ho tractem a la guia sobre botiga en línia B2B amb tarifes per client.

De la cistella a la comanda i a producció

La comanda és el document que llegeixen el magatzem i el taller, així que ha de recollir cada tria del client en un format que es pugui processar sense interpretar textos lliures. Com a mínim hauria de guardar:

• Cada opció com una dada separada, amb el seu nom i el seu valor.
• Un codi de configuració que identifiqui la combinació exacta.
• Les mides en una unitat fixa.
• Els fitxers del client amb un enllaç estable i el format ja validat.
• Un resum llegible per al correu de confirmació i la factura.

Si la botiga està connectada amb un ERP, decideix com rebrà aquest producte: com un article genèric amb observacions, com una llista de components o com una ordre de fabricació. Cada camí canvia la feina de la integració ERP i ecommerce, i és millor acordar-ho amb qui manté l'ERP abans de dissenyar el configurador.

Amb l'estoc passa una cosa semblant. Si cada configuració consumeix perfils o ferramentes amb existències pròpies, algú els ha de descomptar: la botiga, l'ERP o ningú, quan tot es fabrica sota comanda. El problema apareix quan cada sistema dona per fet que ho fa l'altre.

Revisa a més amb el teu assessor com s'aplica el dret de desistiment a productes fabricats segons les indicacions del client, i deixa la condició clara a la fitxa i al procés de compra.

Rendiment i SEO de la fitxa amb configurador

El configurador viu a la fitxa de producte, que sol ser la pàgina que més ven i la que Google indexa. Allà s'hi ajunten dos riscos.

Pes de la pàgina

Un configurador que carrega en obrir-se totes les regles, les imatges de cada acabat i una vista en 3D fa la fitxa molt més pesada, sobretot al mòbil. Carrega primer el que es veu, deixa les imatges de cada opció per a quan el client desplega aquell pas i mesura amb dades d'usuaris reals a més de les proves de laboratori. Ho desenvolupem a la guia sobre la velocitat d'una botiga en línia.

Contingut que Google pot llegir

Si tota la fitxa depèn de JavaScript per mostrar-se, els cercadors poden trigar més a veure'n el contingut. El nom, la descripció, el preu de partida i les dades estructurades del producte haurien de ser ja a l'HTML que envia el servidor. Evita també crear una URL indexable per cada combinació: amb mides lliures en sortirien milers de pàgines gairebé iguals. El més habitual és una URL per model, amb els paràmetres de configuració fora de l'índex o amb l'etiqueta canonical apuntant a la fitxa principal.

Què preparar abans de demanar pressupost per a un configurador de producte

• Llista de models, opcions i valors possibles, amb unitats i rangs.
• Regles de compatibilitat escrites com a frases, cadascuna amb un exemple vàlid i un altre de rebutjat.
• La fórmula o taula de preus actual, juntament amb diversos pressupostos ja calculats per comprovar el resultat.
• Les dades que necessita producció a cada comanda i el format en què les vol.
• Com ha de rebre l'ERP el producte configurat, si n'hi ha.
• Les imatges de què disposes per acabat, o si la vista prèvia serà només un resum de text.
• Qui actualitzarà regles i preus quan canviïn.

Amb aquest material podem valorar si n'hi ha prou d'estendre el que porta la teva plataforma o si convé un configurador de producte a mida, i en quin ordre construir-lo per tenir abans en marxa els models que més es venen.